Ara fa un any, vam decidir fer la ruta de la retirada que milers de persones van fer en pèssimes condicions de viatge, el mes de desembre, amb molt d'equipatge, amb roba inadequada: com talons i faldilles, i amb criatures. Nosaltres la vam fer per retre el nostre petit homenatge a totes aquelles persones.
Vam arribar a Cerbère amb tren i aquí va ser on va començar la nostra ruta. En tot moment vam anar vorejant la costa seguint unes marques grogues que representen un PR (Petit recorregut -Gràcies Blai-). 4 hores després vam arribar a Banyuls sûr Mer. Parada tècnica d'un quart hora per dinar i tornar a començar. Justament el dia que hi vam anar coincidia amb la Fira dels Vins que se celebra cada any a Banyuls. Evidentment, no vam tenir temps de parar ni a veure ni a beure.
El següent poble que vam passar sense aturar-nos va ser Anse de Paulilles. Uns kilòmetres després vam travessar un parc enjardinat preciós amb una única sortida. Gràcies a la fabulosa gent que passava i a una senyora que ens va enviar pel camí equivocat, vam continuar caminant 4 hores fins a Port-Vendres. Com que ja era fosc vam decidir agafar un taxi perquè ens portés els 3 kilòmetres restants que quedaven fins a Collioure, se'ns havia fet fosc i no vam gosar tornar a entrar al bosc.
Tot genial i tot fantàstic. Us volem donar 4 (o més) consells importants per si mai ho voleu fer (nosaltres recomanem fer-la una vegada a la vida):
- RENFE apesta. L'únic servei de transport públic que arriba a Cerbère/Portbou un dia festiu és a les 10 del matí. Si hi aneu al mes d'octubre com nosaltres, us recomanem començar abans a caminar, i per tant anar-hi amb transport propi.
- Els 32 km de la ruta, si no ets en Kilian Jornet, és millor fer-los en dos dies. El primer dia fer Cerbère-Banyuls sûr Mer/ i pel segon fer Banyuls sûr Mer- Collioure.
- No feu cas a la gent que us recomana rutes alternatives, si com nosaltres us veieu apurats per arribar abans que es faci fosc. No existeixen, com els reis, són els pares.
- Per últim, hi ha una bifurcació en la qual els arbres tapen la marca groga i el CAMÍ! Si veieu que fa estona que no trobeu cap marca groga i esteu entrant a bosc, lluny de la costa, és que us heu equivocat i per tant millor que reculeu.
Si heu arribat fins aquí i us ve de gust llegir més us deixem les nostres anècdotes:
- Durant el camí es passa per davant d'un hospital que hi ha un avió de la Segona Guerra Mundial. És bonic, però no cal que perdeu el temps en fer-vos-hi una foto, potser després agraireu aquells 10 minuts més endavant.
- Si podeu fer la ruta a l'octubre i podeu, feu coincidir la vostra ruta amb la Fira del Vi de Banyuls, és fantàstic poder passar-hi la tarda i la nit. Us donaran una copa molt glamourosa subjectada per una mena de collaret que voldreu conservar la resta de la vostra vida. A les Barraques de Girona ja estan tardant a posar-ho en pràctica.
- Quan entreu a Banyuls no torneu a trobar una marca groga fins just l'altra banda del poble. Tot pujant un pont.
- De Banyuls a Port-Vendres hi ha 4 hores ben bones. Que no us enganyin!
- Després de Paulilles trobareu un parc que s'ha de travessar sencer per poder continuar la ruta. Aquí vam trobar un grup d'excursionistes que en primer lloc ens van tractar de boges per fer aquesta ruta en un dia, i no en dos com feien ells. Al seu costat, equipats amb pals i material de muntanya, nosaltres semblàvem unes aficionades (és el que som). Quan ens van dir que ells havien tardat 4 hores per fer el tros que ens quedava, vam entrar en estat catatònic. Els excursionistes equipats amb un mapa, ens van indicar la ruta que havíem de seguir per la carretera per tardar menys (tothom sap que no es pot caminar per autopista, oi?).
- Decidides a escurçar el camí perquè no se'ns fes fosc, vam localitzar la carretera que estava a l'altra banda d'un mur de 3 metres. Una de les dues, arribats aquest punt, estava histèrica i va intentar saltar el mur de tres metres que ens separaven de la carretera. Evidentment, la cosa va acabar amb una caiguda. No ho proveu, fa riure, però no és agradable.
- SOBRETOT, no aneu al parc a buscar una aigua i a deixar-vos entabanar per la cambrera que diu (són llegendes) que només us queda mitja hora de camí. Seguiu el camí indicat.
- Del famós parc fins a Port-Vendres veureu un far, és el vostre objectiu! Constantment l'anireu veient, però mai hi arribareu. No pregunteu a la gent que us trobeu quant de tros us queda, perquè realment és desesperant. Un cop arribeu allà, observeu el far, i feu-nos arribar un comentari de com és. Les males llengües diuen que és bonic. Nosaltres no vam tenir temps de visitar-lo ni mirar-lo. Un senyor gran molt amable ens va suggerir que baixéssim cagant llets per la carretera, perquè se'ns faria fosc d'un moment a un altre i hauríem de trucar al 112.
- Vam arribar a Port-Vendres just quan s'obrien els llums (vaja, que era fosc). Una parella jove molt amable amb el seu iPhone ens va buscar el telefon dels taxis. Ah amics, si mai intenteu trucar des d'una cabina a França, és una tasca inútil, a no ser que siguis francès i tinguis la fabulosa targeta que et permet trucar. Total...
- Esgotades i desquiciades vam optar per anar a fer un suc de pinya a un bar. L'home del bar ens va veure tan apurades que va dir-nos que no ens preocupéssim, que ell s'encarregava de trucar-nos a un taxi i de fer-lo venir fins a la porta del bar. Sempre més estarem agraïdes a aquell senyor i al seu gest altruista.
- L'endemà després de passejar-nos pel mercat de Collioure (és els diumenges i és molt bonic) vam esmorzar un macaron per donar-nos una alegria. Seguidament ens vam dirigir a l'estació de tren per anar fins a Argelers sur Mer. Allà volíem visitar la platja on hi havia el camp de concentració. Failed. De l'estació a la platja hi ha milers de kilòmetres, sobretot si tens agulletes (en català correcte cruiximent) i portes una maleta de 15 kilos plena (tot útil, homes no ho discutiu) i un vi de mida enorme pel xicot més bonic de la terra.
- Us recomaneu que si teniu temps i no la trobeu tancada per obres, com nosaltres, visiteu la Maternitat d'Elna.
Si heu arribat fins aquí, us donem un gallifante de premi, sou uns cracs.
Us animeu que ens expliqueu la ruta si mai la feu, de veritat que val la pena.
I com deia Machado, que per cert està enterrat a Collioure, caminante no hay camino se hace camino al andar.
 | |||||
Jo no he fet la ruta a peu, segur que ha de ser molt bonica i divertida, sobretot si vas ben acompanyat/ada. Segur que van sorgir "les típiques converses" que només es parlen quan es va a muntanya...(ho deixo aquí, aquest bloc és massa glamouros).
ResponEliminaFa dos mesos vaig fer la ruta amb moto per aquests pobles, aprofitant per visitar un amic que treballar a Collioure (escrit en francès, perquè un conegut de Montpellier, em va explicar que els nostres veins, no estan gaire contents de tenir dos cartells a l'inici de cada poble, bé és una opinió, però ara l'he recordat i he pensat no sigui que ho llegeixi, cosa que no crec, tampoc ho entendria, encara que diguin que el francès és semblant al català... bé en fi, tanco parènt..)
La ruta en moto és molt apassionant per a l'amant del motor, revolt cap aquí revolt cap allà, i pel que va de copilot: bien aussi, perquè pots anar observant el paissatge que és espectacular!
Bé, per acabar jo també vull fer unes recomenació. No demaneu grantizat a cap poble d'aquests, són caríssims i més aviat és gel amb colorant.... que de fet és el què és, però els hi falta sucre, suc, no se, no estan bons!
Els macarrons són molt bons, però una crêp és obligada, facis dieta o no. A més, una crêp de nutella són 2euros(NOMÉS), per tant catalans no tenim excusa!
Doncs crec que no haig d'afegir res més, bé si, que probablament aquest setmebre o octubre m'animi a fer, si més no, la meitat del ruta.
Gros Bisous!
Ooohh, quina il·lusió! El primer comentari del blog.
ResponEliminaEns agraden els teus consells i les teves anècdotes. Nosaltres estàvem tan esgotades que vam esmorzar un pain au chocolat i un macaron. La resta del dia vam alimentar-nos a base de kit kats. Així que queda pendent una crêpe de nutella per la pròxima vegada!
I ja saps, si fas la ruta a peu ens encantarà que passis a deixar-nos les teves aventures i, si pots, explicar-nos si el far és bonic!
Aquí 3 bordilenques que un cop llegida aquest post i per consells d'una de les protagonistes van aventurar-se a fer al ruta, però amb dos dies!
ResponEliminaGràcies per les vostres recomanacions, ens van ser útils!
Les tres vam quedar enamorades del paisatge que acompanya el camí. La ruta està ben senyalitzada i el camí és bo, tot i les centenars d'escales que maleeixes només veure-les jeje.
Nosaltres vam fer parada i nit a Banyuls sur mer al càmping municipal, i tot i que estava un xic lluny del poble, vam estar-hi molt bé.
L'endemà va ser una mica més dur, ens esperaven més km i sobretot, només pensàvem amb: "el vostre objectiu és el far". Va costar arribar-hi, i més quan per moment el perdíem de vista, però un cop el teníem als peus tot va ser més fàcil i teníem un somriure d'orella a orella.
El tram més complicat per nosaltres va ser travessar Port-Vendres. Se'ns va fer dur travessar tot el poble, per asfalt, i molt llarg, però les ganes d'arribar a Collioure ens van fer posar el "turbo" i vam arribar a l'hora prevista.
Gràcies "Le plaisir d'être" per les recomanacions, indicacions i fer-nos conèixer aquesta ruta. Les tres estem molt contentes.
Paula, Mireia i Lia
pd. Vam poder-nos parar 10 minuts a fer-nos la foto amb l'avió de la Segona Guerra Mundial, però vam marxar per cames quan vam veure el panorama de dins l'hospital. Feia molta por...